ACN Pau – Una vintena d’ibis ermitans han estat alliberats a Pau (Alt Empordà) en el marc d’un projecte de recuperació impulsat per la Fundació Alive. Des del maig de l’any passat, els exemplars, provinents de diferents punts d’Europa, vivien en captivitat en un aviari dins del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà. El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha qualificat la jornada de “històrica i molt emocionant”, ja que els ibis ermitans que havien habitat l’Empordà, però es van considerar extints del continent fa 400 anys. La fundació preveu continuar els alliberaments durant els pròxims 7 o 8 anys fins a consolidar una població estable, amb l’objectiu d’arribar a una cinquantena de parelles reproductores a l’Empordà.
Aquest dissabte s’ha fet als Aiguamolls de l’Empordà el primer alliberament d’ibis ermitans, una au caracteritzada pel cap pelat vermell, el bec llarg i encorbat i un plomatge fosc i brillant. Es tracta d’un dels tres grups d’exemplars que es preveu deixar en llibertat abans de l’estiu, en el marc d’un projecte de llarg recorregut per reintroduir l’espècie a Catalunya, impulsat per la Fundació Alive i amb el suport del Departament de Transició Ecològica.
El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha destacat el valor de la iniciativa i ha assegurat que “és una espècie que va desaparèixer d’Europa fa 400 anys”. En aquest sentit, ha assegurat que recuperar-la suposa “corregir un error de la humanitat”. Per això, ha qualificat la jornada “d’històrica i emocionant”.
El projecte es va començar a gestar l’any passat, amb la presentació en un congrés internacional i l’arribada dels primers ocells el mes de maig. Des de llavors, s’hi ha incorporat exemplars procedents de diversos punts d’Europa fins a arribar a la seixantena actual, que han viscut en un aviari situat a Pau, dins del parc natural.
El president de la Fundació Alive, Bernat Garrigós, ha subratllat que aquest alliberament només és només el primer pas. L’objectiu final és assolir una població d’uns 300 individus en estat salvatge, capaços d’automantenir-se.
Malgrat això, “el més important no és només deixar anar els ocells, sinó fer-ne un seguiment per saber què passa”, ha afirmat. Per això, els exemplars alliberats porten dispositius de seguiment per satèl·lit que permetran estudiar-ne els moviments i comportaments. Segons Garrigós, es tracta d’uus joves que no han viscut mai en llibertat i que poden afrontar riscos com la depredació o l’electrocutació, de manera que aquest control els permetrà “actuar ràpid” en cas d’incidències. Els tècnics també observaran si els ocells tornen a Àustria o s’estableixen definitivament a l’Empordà, així com els encreuaments entre exemplars.
De zona de pas a hàbitat permanent
La iniciativa de recuperació de l’espècie es va iniciar a Cadis i es va estendre a Àustria. Llavors, l’Empordà era una zona de pas en les rutes migratòries. Ara, l’objectiu és que també sigui l’habitat pels ibis de forma permanent. “L’Empordà reuneix les condicions perquè puguin viure i criar, i serà el connector entre les poblacions austríaques i les del sud d’Espanya”, ha explicat Sargatal. L’entorn ofereix espais protegits com el Parc Natural dels Aiguamolls, el Cap de Creus o l’Albera, així com àrees agrícoles en bon estat.
La consellera de Territori i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha posat en valor la importància ambiental del projecte. “La imatge que veiem avui feia més de 400 anys que no es produïa”, ha destacat i ha assegurat que la biodiversitat és “una infraestructura més” que cal protegir i reforçar.
