ACN Figueres – Figueres recupera el paravent oriental que Salvador Dalí va pintar als anys 20 en una exposició a la casa natal de l’artista. Dalí va pintar la peça quan només tenia 19 anys i ho va fer, amb tota probabilitat, a Figueres. De fet, la mampara original era del seu pare. L’Estat va adquirir-lo l’any 2024, després de passar per diverses col·leccions privades. S’havia exhibit en poquíssimes ocasions i abans de viatjar a Figueres s’ha sotmès a un extens procés de restauració durant quatre mesos. Al gener el Museu Reina Sofia de Madrid i la casa natal van tancar un acord per mostrar-lo a la ciutat. L’obra es podrà veure fins al setembre en el marc de l’exposició ‘Un somni oriental. Exotisme i modernitat en el jove Dalí’.
La casa natal de Dalí exhibeix des d’avui i fins al 13 de setembre un paravent oriental que l’artista va pintar durant la seva etapa primerenca. No sé sap amb certesa si ho va fer a Figueres -tot i que és el més probable- o a Cadaqués, però sí que es té constància a través del llibre que la seva germana Anna Maria va escriure, que ho va documentar. La regidora de Cultura, Mariona Seguranyes, explica que la germana del pintor va narrar que a casa tenien un paravent i que Dalí, que aleshores tenia entre 18 i 19 anys, el va utilitzar per decorar l’habitació d’una amiga seva, Ramoneta Montsalvatge, per a una exposició de les Galeries Dalmau.

Seguranyes detalla que la mampara era del pare de l’artista, que ell mateix hauria cobert amb paper per pintar-hi a sobre els motius orientals: figures xineses, homes i dones que sostenen els típics ventalls orientals utilitzats en aquella època en entorns artístics i culturals, paons i fanalets de la nit de reis.

Iconografia “poc convencional”

Es tracta d’una iconografia “poc convencional” que evoca les influències foranies que ja començava a rebre l’artista en aquella etapa. A més, es considera la seva primera aproximació a l’art decoratiu. Dalí va pintar l’obra quan encara no havia iniciat l’exploració d’un llenguatge oníric i atresorava un estil experimental i exploratori.

També connecta amb la ciutat de Figueres, on arribaven les influències orientals. N’és una mostra l’actuació que la ballarina Carmen Tórtola Valencia va fer a la ciutat l’any 1920 i que l’artista va poder veure.

“És una temàtica que té a veure amb l’Empordà, amb Figueres, que és una ciutat absolutament oberta a totes les influències europees”, detalla Seguranyes.

Anna Maria Dalí va guardar la peça durant molt de temps fins que l’any 1964 el va vendre a Joan Abelló. D’allà va anar passant per diverses col·leccions privades fins que l’any 2024 el Ministeri de Cultura el va comprar per incorporar-lo al fons del Museu Reina Sofia de Madrid.

Acord amb el Museu Reina Sofia

Fa només uns mesos, el museu i la casa natal del pintor van tancar un acord per cedir-la en préstec temporal i retornar-la d’alguna manera a la ciutat en forma d’exposició. Abans, l’obra s’ha sotmès a un acurat procés de restauració i des d’aquest dimecres forma part de la mostra que es pot veure a la segona planta de la casa natal.

Comparteix escena amb algunes fotografies originals que eren d’Anna Maria Dalí i on es pot veure el paravent al Llané, a Cadaqués (Alt Empordà) i un vídeo on es pot veure el procés de restauració al qual s’ha sotmès la peça.

Una peça “única”

El comissari de l’obra, Ricard Bru, assegura que es tracta d’una peça “única” i “pràcticament inèdita”. De fet, no se’n coneix -a dia d’avui- cap altre de l’artistra que tingui aquesta temàtica. “Va ser pintada amb una estètica molt pròpia dels anys 20, que compartia amb García Lorca, però que al mateix temps és molt inusual del propi Dalí”, afegeix Bru.

El fet que es pugui exposar per primer cop a Figueres i que ho faci a la casa natal de l’artista és, segons Seguranyes, “molt important” per a la ciutat. A més, diu, permet que la casa natal mostri obra patrimonial.