El pla Kanpai s’estén a l’AP-7 i a altres vies ràpides i redueix un 37% els delictes de furtadors i teloners

ACN Barcelona – Els Mossos han estès el seu pla per combatre la multireincidència a l’AP-7 i a altres vies ràpides de Catalunya com la C-32, la C-25 o l’AP-2. L’estratègia, que el cos ha batejat com a Kanpai Pista, vol pressionar els delinqüents multireincidents que operen en aquest entorn, sigui cometent furts o en grups de teloners, i convertir la principal autopista de Catalunya en un “espai segur”. Des del gener, el cos ha fet diversos dispositius a zones amb més incidència, com l’àrea de Girona o la Metropolitana Nord, que han permès reduir un 37% aquesta activitat delinqüencial. Un dispositiu dut a terme aquest divendres ha comportat 3 detinguts, 181 identificats i un vehicle intervingut.
(S’actualitza la informació amb el balanç del dispositiu desplegat aquest divendres)

Un any després de la posada en marxa del pla Kanpai per combatre la multireincidència, i que ha permès detenir 613 persones i identificar 28.000 individus amb 65.000 antecedents, els Mossos han fet un pas més i han estès l’estratègia a l’AP-7 i a altres vies ràpides que connecten amb l’autopista com la C-32, la C-25, l’A2 i AP-2.

Aquest mateix divendres, 245 agents del cos policial català han dut a terme un operatiu dins d’aquest pla entre les onze del matí i les sis de la tarda. El balanç, ofert poc més d’una hora després d’acabar-lo, s’ha saldat amb 3 persones detingudes amb 27 antecedents, 181 persones identificades amb 162 antecedents (del total destaca la identificació a Girona de 9 persones amb 85 antecedents), 151 vehicles identificats i 1 vehicle intervingut.

En el dispositiu extraordinari d’aquest divendres, previ a Setmana Santa, els 245 efectius desplegats han estat coordinats per un centre centralitzat i de seguiment en temps real mitjançant càmeres i l’helicòpter. L’operatiu ha combinat presència uniformada, amb funcions preventives i de control en punts estratègics, amb agents de paisà centrats en la detecció i detenció dels delinqüents.

Estratègia viva

L’intendent dels Mossos d’Esquadra, Miquel Hueso, sotscap de la Comissaria Superior Territorial, ha recordat que el pla Kanpai és una estratègia “viva” que evoluciona i s’adapta a l’evolució del fenomen delictiu. En aquesta línia, ha assenyalat que la idea de crear el pla Kanpai Pista respon a la necessitat d’intervenir “en un espai fora de les ciutats on també es concentren delictes comesos per persones multireincidents que tenen la delinqüència com a mode de vida”. Tot i que el volum global de fets delictius a la xarxa viària catalana s’ha mantingut estable en els darrers anys, Hueso ha remarcat que hi ha tipologies delinqüencials molt arrelades que impacten especialment en turistes, viatgers i camioners i incrementen la percepció d’inseguretat.

En aquest context, ha apuntat que l’AP-7 és un “corredor crític” que concentra el 85% dels prop de 4.000 fets delictius registrats a la xarxa viària catalana el 2025. Ha remarcat que es tracta d’una via amb 344 quilòmetres, una seixantena d’accessos, dos punts de pas clau entre Europa i l’Estat, i una mobilitat molt elevada, especialment des de l’alliberament dels peatges el 2021. “És un espai idoni per a aquests delinqüents”, ha assegurat Hueso, que ha afegit que els lladres solen circular a velocitats que ronden els 160 quilòmetres per hora, cosa que els permet arribar de la zona nord fins a Martorell en poc més de 30 minuts. Per tot plegat, ha insistit en la voluntat del cos de convertir aquest eix “en un espai segur”.

Dos àmbits d’actuació: furtadors i teloners

Igual que en el Kanpai ordinari, el Kanpai Pista té per objectiu detectar i detenir els delinqüents actius amb risc de persistència, els anomenats DARP. Raül Oliva, sergent cap de la Unitat Operativa de Mobilitat dels Mossos, ha explicat que l’estratègia a la xarxa viària s’ha centrat principalment en dos fenòmens: els furts a vorals i àrees de servei, i els robatoris de càrregues de camions que cometen grups de teloners.

Ha detallat que els furtadors actuen durant el dia i que una de les modalitats més habituals de furt és la que es coneix com a “punxar roda”. Ha explicat que en aquests casos els delinqüents actuen en parelles i seleccionen vehicles, sovint automòbils estrangers d’alta gamma o cotxes de lloguer. Així, se situen en paral·lel al vehicle de la víctima i criden la seva atenció per fer-la aturar al voral simulant que volen ajudar-la perquè ha patit una avaria o té un pneumàtic punxat. Mentre un dels delinqüents la distreu, l’altre aprofita per sostreure bosses o objectes de valor, principalment diners i joies, de l’interior del cotxe i fugir ràpidament. Aquests furtadors també actuen en àrees de servei o benzineres i, a vegades una tercera persona fa de guaita, amagant-se entre la vegetació de l’autopista per detectar possibles víctimes i avisar després als seus còmplices. Aquesta pràctica és més habitual a la zona nord de l’AP-7.

Pel que fa als teloners, Oliva ha assenyalat que actuen sobretot de nit en grups de cinc o sis persones. Ha precisat que usen diversos vehicles, generalment SUV d’alta gamma o sostrets, i una furgoneta per carregar la mercaderia. Ha afegit que, amb la cara tapada i eines per tallar lones o cadenats, dos membres del grup localitzen camions estacionats, inspeccionen la càrrega i, si és del seu interès, avisen la resta de la banda per sostreure-la.

La policia ha afirmat que un dels punts forts de les investigacions en aquests casos se centra en la logística posterior, especialment en la localització de magatzems i canals de distribució dels productes robats que poden acabar tant en mercats locals com en circuits internacionals.

Els Mossos han remarcat que els grups de furtadors i els de teloners no solen ser agressius ni violents. Tot i això, han admès que en veure’s descoberts, poden produir-se estira-i-arronses en el cas dels furts. També han indicat que, quan els teloners han de fugir de la policia, condueixen de manera temerària i fan maniobres per dificultar l’actuació dels agents, com usar extintors per reduir la visibilitat de la policia.

Ingressos a la presó i ordres d’allunyament

Actualment, els Mossos tenen identificats 40 furtadors especialitzats i 35 teloners. Segons el cos, els 40 són persones que es coneixen entre si i que s’organitzen en grups per a cometre delictes. Han detallat que aquests individus es mouen principalment a l’àrea metropolitana i canvien de domicili sovint. Tot i que es tracta de delinqüents coneguts per la policia i que cometen fets delictius de forma reiterada, la seva activitat persisteix i no solen passar massa temps entre reixes. “Cometen furts lleus que es tradueixen en sancions econòmiques o en condemnes curtes, de forma que tornen a delinquir amb rapidesa”, han indicat els responsables del cos.

En aquest sentit, els Mossos treballen per acreditar estructures de grup criminal i impulsar mesures com ordres d’allunyament, tot i la complexitat d’aquestes investigacions. El febrer passat la policia van detenir a Figueres dos furtadors especialitzats en la modalitat de punxar roda que havien intentat fugir de la policia conduint de forma temerària. Els Mossos van elaborar un informe per acreditar que havien actuat amb altres furtadors identificats, fet que va demostrar la seva vinculació amb un grup criminal i va fer possible el seu ingrés a la presó. En aquest sentit, el cos ha avisat que la col·laboració amb la Fiscalia és imprescindible.

En el cas dels teloners, és més senzill acreditar aquestes estructures criminals perquè operen en grups més amplis. Els Mossos han apuntat que s’han aconseguit onze ordres d’allunyament per a furtadors i disset per a teloners, algunes de punts concrets i d’altres per a tota la via. Alhora, han assegurat que la llei de multireincidència ajudarà a reforçar aquestes actuacions.

En un altre ordre de coses, la policia ha explicat que, en el context actual, marcat per la guerra a l’Orient Mitjà i l’increment del preu del petroli, hi havia inquietud per un possible augment dels furts de camions que transporten gasoil. Amb tot, han remarcat que un cop analitzades les xifres, han constatat que el nombre de fets d’aquesta mena s’han situat lleugerament per sota de l’activitat registrada l’any passat. A l’AP-7 hi va haver 15 fets d’aquesta tipologia el 2025, mentre que entre finals de febrer i el 20 de març d’enguany se n’han comptabilitzat 11.

Girona i l’àrea metropolitana nord, punts clau

Per la seva banda, l’intendent Txema Montero, cap de la Divisió de Trànsit, ha assenyalat que la intervenció a l’AP-7 i a les vies associades requereix una actuació coordinada i homogènia, atesa la gran mobilitat dels delinqüents. Ha explicat que el cos treballa amb sistemes de coordinació, fitxes de ‘brífing’ i planificacions conjuntes per adaptar-se a l’evolució del fenomen.

Segons Montero, les zones amb més incidència són la regió de Girona i la Metropolitana Nord. Ha indicat que a la zona nord de l’AP-7, els vorals amplis i l’elevat nombre d’àrees de servei faciliten l’activitat delictiva. A més, ha assenyalat que a la Metropolitana Nord la presència de grans àrees de servei propícies per als furts i els descuits, la gran concentració de trànsit i les múltiples connexions viàries afavoreixen la fugida i el moviment dels delinqüents. Per contra, a altres zones com les Terres de l’Ebre, els vorals estrets i la manca d’àrees de servei dificulten la comissió d’aquesta mena de fets.

Víctimes a les estacions de servei

El sotsinspector dels Mossos i cap de torn de la Regió Policial de Girona, Francesc Garcia, explica que bona part dels delictes es produeixen a les àrees de servei i, especialment en dues dels primers cent quilòmetres d’autopista. En concret, les de Garrigàs a l’Alt Empordà i la de Maçanet de la Selva. Garcia assenyala que són dos “punts negres” per a aquest tipus de delictes, perquè solen ser molt concorregudes i, per tant, hi ha moltes possibles víctimes, i perquè estan just a l’entrada de l’Estat.

Això, assenyala Garcia, fa que molts turistes que porten diners en metàl·lic encara no hagin gastat i siguin un objectiu pels lladres. El sotsinspector explica que els furtadors solen actuar a la carretera amb el mètode punxa-rodes. Són grups de quatre o cinc persones, de les quals dos són guaites que es col·loquen en àrees de servei o en punts elevats amb vista a l’autopista i alerten quan veuen una víctima potencial -solen prioritzar gent gran que circula sola-. Quan la detecten, alerten els seus companys que estan a la carretera perquè actuïn, fent creure a la víctima que té una roda punxada i, quan s’atura al voral, un la distreu, mentre que un altre que està amagat al cotxe li roba les pertinences per darrere.

En canvi, la manera d’operar dels teloners és diferent i limitada a les àrees de servei. D’entrada, actuen de nit quan els camioners descansen i revisen el tipus de càrrega que porten. Per fer-ho, tallen la lona de la caixa del camió i, si els interessa el que porta, avisen a la furgoneta i descarreguen ràpidament tot el que poden per fugir després amb el seu vehicle. En aquests casos, si els Mossos els enxampen, poden produir-se episodis de violència, explica Garcia.

Reducció de l’activitat delictiva

Des de principi d’any, els Mossos han desplegat diversos dispositius Kanpai Pista ordinaris i cinc d’extraordinaris arreu del territori, el darrer el d’aquest divendres. Els resultats han apuntat a una reducció del 37% dels fets delictius en els dos primers mesos de l’any respecte al mateix període de 2025, passant de 622 a 394. A Girona, la caiguda ha estat del 50% i en les darreres dues setmanes no s’ha registrat cap furt a vorals i autopistes. També han disminuït les trucades al 112, i han augmentat de manera significativa les identificacions de persones (de 1.037 a 2.568), de vehicles (de 860 a 2,327), així com els patrullatges.

Aquest increment de la pressió policial ha comportat més investigacions i un augment del 64% de les detencions. Les 25 registrades durant els mesos de gener i febrer de l’any passat s’han enfilat fins a 41 en el mateix període de 2026. A més, s’han intervingut 29 vehicles i se n’han recuperat 11. “Els resultats no només arriben amb dispositius extraordinaris, sinó amb la persistència del treball diari”, han apuntat els responsables del cos.

En aquestes intervencions hi prenen part patrulles de seguretat ciutadana, unitats d’ordre públic (ARRO i BRIMO) i de trànsit, així com efectius de la branca d’investigació. També hi intervenen els equips Fura de Barcelona, policies de paisà especialitzats en multireincidència, que, segons els Mossos, aporten “un plus de qualitat a aquestes intervencions”.