Una joia modernista que defineix el paisatge urbà de la localitat
Al cor d’Olot, al passeig d’en Blay, s’alça un dels edificis més emblemàtics del patrimoni arquitectònic de la ciutat: la Casa Solà-Morales. Més que una simple residència, aquest immoble és testimoni viu de la transformació urbanística i cultural de principis del segle XX, així com de l’empremta d’un dels grans noms del modernisme català, Lluís Domènech i Montaner.
Un encàrrec amb identitat pròpia
La història de la Casa Solà-Morales està estretament lligada a la trajectòria d’una família arrelada al territori. Joaquim Solà Morales, propietari rural i figura destacada del catalanisme local, va decidir a inicis del segle XX renovar l’antiga casa familiar, situada al Firal d’Olot. L’habitatge original, d’estil barroc i amb segles d’història, necessitava una actualització que respongués als nous temps.
L’any 1913, Solà Morales va confiar aquest projecte a Lluís Domènech i Montaner, un dels arquitectes més influents del modernisme català, responsable també d’obres icòniques com el Palau de la Música Catalana o l’Hospital de Sant Pau. L’encàrrec no era menor: es tractava de transformar completament la façana i reorganitzar els espais interiors sense perdre l’essència històrica de l’edifici.
Entre tradició i modernitat
El resultat d’aquesta intervenció, finalitzada cap al 1916, és un exemple magistral d’equilibri entre la conservació i la innovació. Domènech i Montaner va optar per mantenir elements de la composició barroca original, especialment a les plantes superiors, però va introduir nous recursos propis del modernisme.
Un dels elements més destacats és la tribuna en voladís de la planta principal, sostinguda per mènsules i amb una rica decoració en ferro forjat. A la part superior, una galeria amb dotze columnes aporta lleugeresa i ritme a la façana, mentre que el coronament amb ceràmica decorativa reforça el caràcter artístic de l’edifici.
La planta baixa també va ser objecte d’una profunda transformació. L’arquitecte va obrir una gran entrada central, flanquejada per columnes de marbre i figures escultòriques —les conegudes cariàtides— que aporten solemnitat i simbolisme a l’accés. Aquestes escultures, obra d’Eusebi Arnau, són un dels trets més reconeixibles de la casa.
La Casa Solà-Morales no només destaca per la seva estructura, sinó també per la riquesa dels seus elements decoratius. Els mosaics ceràmics, dissenyats per Antoni Gallissà i produïts a la fàbrica Pujol i Bausis, aporten color i textura a l’edifici, reforçant la seva singularitat dins el paisatge urbà d’Olot.
A l’interior, la intervenció de Domènech i Montaner també es fa evident. L’escala principal, que connecta les diferents plantes, està il·luminada per una gran claraboia central que permet l’entrada de llum natural. A més, es conserven diversos elements decoratius dels segles XVIII i XIX, que conviuen amb les aportacions modernistes.
Més d’un segle després de la seva remodelació, la Casa Solà-Morales continua sent propietat de la mateixa família i manté el seu ús com a habitatge. Aquesta continuïtat ha contribuït a preservar l’edifici en bon estat i a mantenir-ne l’essència original.
Avui dia, la casa és considerada un dels principals referents del modernisme a la Garrotxa i forma part del patrimoni arquitectònic d’Olot. La seva ubicació privilegiada al centre de la ciutat la converteix en un punt de pas obligat tant per als veïns com per als visitants.
La Casa Solà-Morales no és només una obra arquitectònica; és també un reflex de la identitat d’Olot i del seu passat. En un moment en què les ciutats busquen preservar el seu patrimoni davant els reptes de la modernitat, edificis com aquest recorden la importància de conservar allò que ens defineix.
En definitiva, la Casa Solà-Morales continua sent una peça clau del paisatge urbà d’Olot, una joia modernista que, amb el pas del temps, no ha perdut ni un bri del seu encant ni de la seva rellevància cultural.
