La defensora de Girona rep més de 50 queixes per “entrebancs” amb el padró i reclama “no desemparar” els vulnerables

ACN Girona – La defensora de la ciutadania de Girona, Marta Alsina, ha rebut més de 50 queixes des de principi d’any per “entrebancs” amb el padró. Alsina entén que es vulguin evitar fraus i que ara aquest tràmit es controli més, però també diu que ha detectat “traves” amb situacions ordinàries -com un naixement o canvi de domicili- i en el cas del padró social, reclama “no deixar desemparades” les persones vulnerables. Per exemple, les que viuen en habitacions llogades de sotamà. En aquests casos, Alsina demana que intervingui serveis socials i que no sigui la policia qui faci les comprovacions. D’altra banda, a la memòria del 2025, la defensora també critica que s’hagin “cronificat” els problemes que generen bars de Santa Eugènia i el Barri Vell.
A finals de l’any passat, l’Ajuntament de Girona va introduir canvis en el padró. Per reforçar-ne el control, en tots els casos, ara aquest tràmit s’acompanya d’un informe i l’avala un decret d’alcaldia. L’objectiu era evitar fraus. Per exemple, que hi hagi moltes persones empadronades en un mateix domicili, o fills que consta que viuen a casa dels avis per poder anar a escola a Girona.

La defensora de la ciutadania entén que es vulguin buscar garanties, però també creu que s’hauria d’haver donat “un marge” a l’hora d’aplicar el canvi de criteri. Perquè d’entrada, explica Marta Alsina, es va generar “un tap i un col·lapse” (al febrer, hi havia més d’un miler d’expedients pendents de resoldre). I a la pràctica, s’han acabat posant “entrebancs” a un tràmit que abans era quasi instantani. Tant amb el padró ordinari com també -i sobretot- amb el social o que afecta persones vulnerables.

De fet, les queixes que ha rebut la defensora relacionades amb el padró ho exemplifiquen. L’any passat van ser-ne tan sols quatre; i aquest 2026, en només quatre mesos, ja se n’acumulen més de 50. Alsina explica que, de totes elles, la gran majoria fan referència a situacions ordinàries, en què abans s’empadronava “de manera automàtica”. Però que ara, amb el nou criteri, han d’esperar-se dies (i en alguns casos, setmanes) per tancar el tràmit.

La defensora concreta que, entre els qui s’han trobat amb “traves”, s’hi troben parelles amb nadons acabats de néixer -tot i que aquí, se’ls dona prioritat- o bé gent que ha fet un canvi de domicili. “Hi havia una família que venia de fora i que necessitaven demostrar-ho amb el padró, perquè tenien els mobles aturats a la duana”, explica Alsina. “O bé gent que estava pendent de presentar-lo per accedir a un contracte de treball”, hi afegeix la defensora.

Policies de paisà

Més enllà d’aquestes situacions ordinàries, la defensora també reclama “no deixar desemparades” les persones vulnerables. En especial, aquelles que s’acullen al padró social (sensesostre, persones que ocupen habitatges o d’altres que viuen en habitacions rellogades de sotamà).

Marta Alsina posa com a exemple aquests últims casos per alertar que, si el propietari del pis no vol que s’empadronin, ella no comparteix el sistema que s’ha adoptat. “Qui va a comprovar que realment viuen en aquella adreça són agents de paisà; però fer-hi anar la policia pot aconseguir l’efecte contrari, perquè aquella persona es farà enrere i no s’empadronarà”, diu Marta Alsina.

Per això, la defensora demana que, en aquests casos, qui faci el seguiment sigui serveis socials (com ja passa amb els qui s’estan en pisos ocupats). A més, Alsina alerta que els canvis amb el padró també han deixat en els llimbs menors que vivien en pisos tutelats, que han complert la majoria d’edat i que s’han vist abocats a viure al carrer.

“Crec que per a tots aquests casos s’ha de buscar una solució”, diu la defensora de la ciutadania de Girona. “Entenc que es vulguin comprovar situacions dubtoses, però els canvis amb el padró social també deixen gent desemparada; i al capdavall, tampoc sé si amb això s’acaba de combatre del tot el frau”, subratlla Marta Alsina. A més, en el cas dels sensesostre i les persones que viuen al carrer, la defensora alerta que “si no se les empadrona, se les està condemnant a una exclusió brutal”.  

Dins les queixes relacionades amb el padró, Alsina encara n’ha rebut d’un altre tipus: les d’aquelles persones que ja fa tres mesos que van sol·licitar el tràmit i, passat aquest temps, veuen com encara no se’ls ha resolt. En aquests casos, segons dicta la llei, se’ls ha d’empadronar sí o sí per silenci administratiu (perquè l’ajuntament ha esgotat el temps màxim que té per respondre).

Recomanació d’ofici

Arran dels canvis amb el padró, la defensora ha fet una recomanació d’ofici a l’Ajuntament. Alsina explica que té constància que part del què demana se li acceptarà; per exemple, que els empadronaments no portin la data en què s’emet la resolució d’alcaldia, sinó la del dia en què es va fer la petició. Sí que creu, però, que no es tornarà a la situació que hi havia abans (en què s’emetia un volant d’empadronament al mateix moment).

“En un principi hi havia força expedients encallats, i això s’ha anat resolent; però de mitjana, es triga entre un o dos mesos a tramitar un empadronament”, concreta Alsina. “Sí que s’han prioritzat aquelles situacions més urgents, com ara les que fan referència a naixements, menors o gent gran; però encara estem lluny d’arribar a tramitar els empadronaments en dos dies, tres o bé una setmana”, conclou.

Bars conflictius

La defensora de la ciutadania de Girona ha presentat aquesta tarda la memòria del 2025. L’any passat, des de la seva oficina es van fer 1.672 actuacions, de les quals 278 van acabar en queixes (26 de les quals es van emetre d’ofici). De tot aquest global, 97 queixes no es van admetre a tràmit per diversos motius. Sobretot -i això va passar en 88 casos- perquè la persona afectada va anar directament a la defensora sense haver passat abans per l’Ajuntament.

De les queixes que sí que s’han admès (en total, en són 181) en destaca que s’han incrementat més d’un 50% les que fan referència a sorolls, sobreocupació de terrasses o incompliments d’horaris. En total, se n’han recollides quinze. La defensora subratlla que “la manca d’inspecció dels locals que molesten, de rapidesa en els procediments sancionadors o de control de les terrasses són la causa que no hi hagi solucions immediates”.

En aquest punt, Alsina critica que hi ha determinades zones de la ciutat “on han arrelat bars que generen problemes” i cita explícitament Santa Eugènia (pel que fa a sorolls o incompliment d’horaris) i el Barri Vell (en aquest cas, per sobreocupacions). La defensora subratlla que aquestes problemàtiques s’han fet “cròniques sense solucions visibles” i ho atribueix al fet que no hi ha prou capacitat d’inspecció. Entre d’altres, perquè aquestes situacions es donen sobretot al vespre-nit i la policia “no pot controlar-ho tot”.

En paral·lel, la defensora també ha rebut queixes referents a comerços 24 hores que generen problemes a la via pública. En concret, a Sant Narcís (al carrer Ibèria) i a Taialà (al carrer Central). Aquí, Alsina diu que ja està treballant en una recomanació perquè l’Ajuntament de Girona, a imatge d’altres municipis gironins, en limiti l’horari d’obertura.

Mobilitat, seguretat i residus

De totes les queixes rebudes durant el 2025, el grup que en concentra més (34) fa referència a problemes de mobilitat i via pública. Dins aquest global s’hi inclouen temes relacionats amb senyals poc clars o insuficients (de circulació, de guals, d’aparcaments), amb la “manca de control” de patinets i bicicletes o amb les targetes PMR (persones amb mobilitat reduïda). “Ens ha sorprès, perquè fa dos anys gairebé no teníem queixes per aquests motius i ara han pujat moltíssim”, concreta Marta Alsina.

Per contra, però, sí que a diferència del 2024, han disminuït les queixes relacionades amb les escombraries. Durant l’any passat, se’n van recollir 27. En aquest cas, concreta la defensora de la ciutadania, no es tracta de crítiques contra el sistema, sinó “per brutícia, gent que encara tira les bosses al carrer o que abandona voluminosos al costat de les àrees de contenidors”.

En tercer lloc del llistat, per quantitat de queixes, s’hi situen les referides a seguretat i incivisme (22). “Algunes associacions de veïns han manifestat la seva preocupació per la sensació d’inseguretat als seus barris, per ocupacions conflictives o per la concentració de persones en determinats espais com ara l’estació, el carrer Barcelona o el barri de Santa Eugènia”, recull la memòria.

“Desestimació automàtica”

Al balanç del 2025, la defensora de Girona també torna a insistir que continuen havent-hi queixes perquè l’ajuntament desestima “de manera automàtica” les al·legacions de la ciutadania que ha rebut una multa. “Sovint hi ha defectes de notificació que no es tenen en compte […] i en molts expedients no s’analitzen amb detall proves i al·legacions que aporten els ciutadans a favor seu”, recull Marta Alsina a la seva memòria de l’any passat.

Per últim, la defensora també posa en relleu que durant el 2025 han disminuït les queixes relacionades amb l’habitatge (se n’han rebudes 6). En aquest cas, però, Alsina subratlla que això no es deu al fet que el problema no hi sigui, sinó que la gent “ja no acudeix a la nostra oficina com ho feia abans perquè ja ha quedat clar que no podem oferir solucions”. “Això confirma que la manca d’habitatge no respon a una actuació concreta de l’Ajuntament sinó a un problema estructural que s’agreuja sense solució a la vista”, recull la memòria.

El balanç de la defensora de la ciutadania de Girona també posa en relleu que, de totes les queixes que rep, més de la meitat -el 52%- es resolen “amb la col·laboració” de les àrees corresponents. “És a dir, que estem mediant i fent molta feina restaurativa”, posa en valor Alsina.

Finalment, durant l’any passat la defensora va fer sis recomanacions d’ofici al consistori (entre d’altres, perquè es millori la senyalització d’aparcaments o la informació sobre les bonificacions de l’ICIO). Alsina sí que lamenta però, que tot i haver-se-li’n acceptada una per millorar l’atenció a l’Oficina d’Atenció en Matèria de Registre (OAMR), encara no s’hagi dut a terme. A l’escrit, sol·licitava que els funcionaris municipals que atenen la ciutadania anessin identificats i que també es garantís la privacitat de les diferents converses.