L’Instituto Coordenadas adverteix que Europa necessita grans operadors de telecomunicacions per competir en l’economia digital global

L’Instituto Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada considera que Europa ha de revisar amb urgència el marc regulador del sector de les telecomunicacions si vol competir en la nova economia digital global, ja que entén que el continent necessita operadors amb més escala, capacitat inversora i dimensió transfronterera per afrontar els grans cicles tecnològics associats a les xarxes de nova generació, la intel·ligència artificial, el cloud, la ciberseguretat, la computació a la vora i la gestió avançada de dades.

El think tank va subratllar aquest dilluns que la competència en telecomunicacions ja no es pot analitzar únicament des d’una òptica nacional perquè les companyies europees competeixen en un tauler global amb grans actors tecnològics dels Estats Units i Àsia que operen amb una escala molt superior, més capacitat financera i ecosistemes industrials més integrats des de marcs reguladors menys exigents. Per això, mantenir un mercat europeu excessivament fragmentat i intensament regulat redueix la capacitat del sector per invertir, innovar i sostenir infraestructures crítiques per a la sobirania digital d’Europa.

“Europa no té un problema de talent ni d’ambició tecnològica. Té un problema d’escala i d’eficiència reguladora. Sense operadors capaços d’invertir al ritme que exigeix l’economia digital, la sobirania tecnològica europea corre el risc de quedar-se en una aspiració política sense una base industrial suficient”, va dir el vicepresident executiu de l’Instituto Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada, Jesús Sánchez Lambás.

L’Instituto Coordenadas considera que el mercat europeu de telecomunicacions arrossega un problema estructural de fragmentació. Davant de grans economies com els Estats Units, la Xina o l’Índia, on operen pocs grups de gran dimensió, Europa manté un nombre molt elevat d’operadors més o menys rellevants, amb estructures locals i menys capacitat per generar economies d’escala. Aquesta atomització redueix l’eficiència, limita la capacitat financera del sector i dificulta la regulació i l’execució d’inversions industrials a llarg termini.

Aquest diagnòstic té implicacions directes sobre la competitivitat europea. La pèrdua de valor relatiu del sector de les telecomunicacions europeu davant d’altres regions no és només un problema borsari o empresarial, sinó un símptoma d’una menor capacitat per finançar infraestructures, atreure talent, desenvolupar capacitats tecnològiques pròpies i competir en àmbits estratègics. Europa va passar de liderar algunes fases de la revolució mòbil a quedar endarrerida en desplegaments avançats com el 5G d’altes capacitats, precisament per la dificultat de mobilitzar inversió a una escala suficient.

La nova economia digital exigeix una lectura més àmplia de la competència. No es tracta únicament de comptar quants operadors existeixen a cada país, sinó d’avaluar si l’ecosistema europeu està en condicions de desplegar xarxes resilients, desenvolupar serveis digitals avançats, sostenir plataformes tecnològiques pròpies i competir amb gegants globals. En mercats madurs, una fragmentació excessiva està debilitant la inversió i, amb això, la mateixa qualitat de la competència.

Així, la consolidació del sector europeu de les telecomunicacions no s’ha d’entendre com una finalitat en si mateixa, sinó com una palanca per recuperar inversió, productivitat i lideratge tecnològic. L’escala permet generar sinergies, optimitzar xarxes, reduir duplicitats i alliberar recursos que es poden destinar a noves infraestructures digitals, innovació, ciberseguretat, cloud, IoT i serveis avançats per a ciutadans i empreses de tots els sectors.

El model europeu ha prioritzat durant anys la reducció de preus com a principal indicador de competència. Tanmateix, l’Instituto Coordenadas considera que aquesta aproximació resulta insuficient en la fase actual. El repte ja no és només assegurar preus baixos a curt termini, sinó garantir que el sector pugui finançar xarxes de molt alta capacitat, millorar la resiliència, accelerar la digitalització industrial i sostenir tecnologies crítiques per a l’autonomia estratègica europea. Un mercat madur optarà no per preus molt baixos i serveis escassos, sinó pels millors operadors capaços de satisfer unes necessitats creixents.

“Una competència que impedeix invertir acaba sent una competència fràgil. Europa necessita mercats oberts i exigents, però també operadors capaços de generar retorns suficients per desplegar xarxes, innovar i acompanyar la transformació digital d’empreses, administracions i llars”, va afegir l’Instituto Coordenadas.

L’Instituto Coordenadas va subratllar que el debat sobre la consolidació de les telecomunicacions forma part d’una discussió més àmplia sobre la sobirania tecnològica europea, especialment perquè la intel·ligència artificial pròpia exigeix inversions a escala en xarxes, emmagatzematge al núvol, ciberseguretat, governança de dades, edge computing i infraestructures digitals resilients. “Sense aquesta base tecnològica i operativa, Europa difícilment podrà convertir la seva capacitat científica i industrial en autonomia i innovació efectiva”, va recalcar.

Segons el think tank, Europa compta amb fortaleses rellevants: indústries líders, dades de qualitat, capacitats científiques, centres tecnològics i sectors estratègics com l’energia, l’automoció, la salut, la defensa, la indústria, les finances o els serveis públics. Però aquests avantatges necessiten una infraestructura digital robusta i operadors capaços d’anticipar necessitats, desplegar, operar i protegir solucions a escala europea, amb un marc regulador no regit pel principi d’abaratir costos, sinó de millorar capacitats.

Europa necessita actualitzar el seu marc regulador per incorporar la dimensió global del mercat digital. Durant anys, la política de competència ha analitzat moltes operacions de consolidació des d’una lògica nacionalista i centrada en efectes de reducció de costos. Aquesta mirada ha d’evolucionar per valorar també l’impacte sobre la inversió, la innovació, la resiliència i la capacitat de competir davant de plataformes globals.

L’entitat va defensar avançar cap a un nou equilibri: permetre una escala empresarial més gran quan aquesta es tradueixi en compromisos verificables d’inversió, desplegament tecnològic, millora d’infraestructures i desenvolupament de capacitats digitals europees. Aquest enfocament permetria conciliar la protecció de la competència amb la necessitat de construir empreses tractores capaces d’assumir inversions industrials complexes i a llarg termini.

“El debat no s’ha de plantejar com consolidació sí o no, sinó sota quines condicions la consolidació pot reforçar la competitivitat europea. Més escala ha d’anar acompanyada de més inversió, més innovació i més capacitat tecnològica pròpia”, va afirmar Sánchez Lambás.

L’Instituto Coordenadas va insistir que defensar operadors de més dimensió no significa debilitar la competència ni tancar els mercats, sinó reconèixer que la competència sostenible requereix empreses capaces d’invertir, innovar i competir en un entorn global en què les infraestructures digitals ja són un actiu estratègic. La consolidació pot contribuir a construir un sector europeu de les telecomunicacions més sòlid, menys fragmentat i amb més capacitat per impulsar la productivitat.

La pregunta que, al seu parer, s’ha de fer Europa és com combinar competència i escala. Un mercat amb massa operadors debilitats o subvencionats pot oferir preus baixos durant un temps, però no necessàriament garanteix una inversió suficient per sostenir la pròxima generació d’infraestructures digitals que proporcionin els serveis que a curt termini demandaran consumidors i empreses europees. Per contra, un marc que permeti operadors més forts, sota supervisió i amb compromisos d’inversió, pot reforçar la competència real davant d’actors globals de més dimensió.

L’Instituto Coordenadas va proclamar que “Europa es troba davant d’una decisió estratègica” perquè pot continuar sent principalment un gran mercat consumidor de tecnologies desenvolupades per tercers, o pot aspirar a convertir-se en un actor tecnològic amb capacitat industrial pròpia. La consolidació del sector europeu de les telecomunicacions no resoldrà per si sola tots els reptes de la sobirania digital, però sí que constitueix una condició necessària perquè Europa pugui finançar les infraestructures que necessita per liderar aquesta època de canvi.

“El futur digital d’Europa no pot dependre d’un sector de les telecomunicacions debilitat, fragmentat i sense capacitat suficient per invertir. Si Europa vol ser un actor en intel·ligència artificial, cloud, ciberseguretat i infraestructures crítiques, necessita operadors amb escala europea i ambició global”, va concloure Jesús Sánchez Lambás.