Luis Sentis: els robots humanoides necessiten aprendre abans de treballar amb nosaltres

La robòtica humanoide no es podria entendre sense Luis Sentis. Aquest catedràtic d’Enginyeria Aeroespacial de la Universitat de Texas i fundador de l’empresa Apptronik va desenvolupar una teoria que ha estat clau per a aquesta tecnologia arreu del món. El 1997 va començar els seus estudis de postgrau a la Universitat de Stanford gràcies a una beca de postgrau de la Fundació ”la Caixa”. Aquest any ha participat en la cerimònia de la 44a edició del programa i ha cedit el testimoni a la nova generació de becaris.

Defenseu una robòtica centrada en les persones. Què significa aquest concepte en la pràctica?

La meva primera teoria del whole body control (control de tot el cos) permetia als robots caminar i manipular el text mateix. Ara estic treballant en la whole body communication (comunicació de tot el cos), en què el robot és una entitat comunicativa i d’absorció d’informació. Quan passeja per un barri, recopilar informació que després pot distribuir. Acumula històries sobre què és aquest lloc o qui hi viu; tot, per proveir un servei a les persones.

Manipular objectes i desplaçar-se és important, però quan col·labores amb altres t’has de comunicar, i no ho pots fer a través d’una pantalla amb lletres. A més, cal que hi hagi una comprensió i una predicció de què pensa l’altra persona… En certa manera, vull entendre l’empatia a través dels robots. Els robots necessiten emocions per comunicar-se millor amb les persones, no per substituir-les.

«Vull entendre l’empatia a través dels robots.»

També investiguem la biomimètica. Com és possible que juguem a bàsquet o a futbol? Ens ha captivat la Copa del Món, però, què passaria si creéssim versions millorades dels Messis i Ronaldos del futur? No tan sols els volem superar: volem entendre com ho fan. Per què un múscul es deteriora amb l’edat, per què tenim cinc dits o per què, després dels 80 anys, gairebé el 45 % de la població no pot caminar? Tot això té implicacions per al benestar i la salut, per exemple, en el desenvolupament d’aparells d’ortesi. Són preguntes elementals fisiològiques i anatòmiques que ens ajuden a entendre. I tota aquesta concreció de detalls és el que defineix un robot orientat a l’ésser humà. La persona ha d’estar sempre al centre. El robot ha d’imitar, permetre el desenvolupament de sistemes per a allò que és humà, comunicar-se amb les persones i ajudar que una comunitat, un poble o una zona funcioni millor.

Per què construïm robots amb forma humana? Quins avantatges té?

Les cames et proporcionen velocitat i repetibilitat. Tenen una dinàmica de sistemes que anomenem dinàmica exponencial. Si ensopegues amb una pedra, surts projectat cap endavant, perquè l’acceleració del cos és exponencial. Un cotxe va molt ràpid, però accelera a una fracció de l’acceleració de la gravetat. Un robot humanoide o una persona quan camina accelera molt més de pressa. Això té avantatges en certs entorns.

Què ha d’aprendre un robot per poder-se moure pel món amb la naturalitat i la capacitat d’adaptació d’un ésser humà?

Ha de tenir una comprensió semàntica del món sencer i la capacitat d’aprendre. Ho veiem amb els cotxes elèctrics autònoms. El gran canvi dels últims 15-20 anys és que hem passat d’unes regles lògiques que deien «Si et trobes aquesta intersecció, camí o porta, has de fer això» a utilitzar models probabilístics, cosa que té pros i contres.

El pro és que, si el robot obre una porta i es troba amb una situació nova, podrà comparar-la amb situacions similars i seguir aquests cànons. El contra és que, probabilísticament, també fallarà. Ser infal·lible és impossible, però hem d’aspirar que sigui X vegades millors que una persona caminant, conduint o el que sigui. Cal entrenar les seves funcions de navegació, manipulació, etc., i és imprescindible disposar de bases de dades que ens permetin comparar fins a quin punt ho està fent bé.

Els robots humanoides fa dècades que formen part de l’imaginari tecnològic. Què ha canviat perquè hagin passat de ser una promesa de laboratori a una tecnologia amb possibilitats reals d’implantació en fàbriques, hospitals o llars?

Els humanoides han canviat radicalment. Només en els últims quatre anys, hem passat d’una inversió global d’uns 40 milions de dòlars als 40.000 milions. Han sorgit empreses unicorn, que han arribat als mil milions de dòlars a la borsa. Això ha canviat perquè hi ha hagut una articulació molt bona entre els líders científics i els empresarials.

«Ara pots tenir un robot humanoide per uns 3.000 euros i tenen una app store que et facilita moltes tasques.»

A més, el cost de fabricació ha caigut molt. Pots tenir un robot humanoide per uns 3.000 euros i tenen una app store que et facilita moltes tasques. Per tant, són útils i tenen un preu força assequible, ja no parlem d’un milió d’euros.

Apptronik acaba d’obrir un centre per entrenar els seus robots mitjançant la recopilació massiva de dades del món real. Els robots necessiten una escola abans d’estar preparats per treballar al nostre costat?

Sí, els robots necessiten una escola. A Apptronik tenim centenars de treballadors grey collar (de coll gris)fent tasques manuals, com agafar una caixa, tallar-ne la cinta, treure’n els articles, posar-los a les prestatgeries… Aquestes bases de dades són molt importants.

Heu tingut una experiència acadèmica molt àmplia. Com es passa de la recerca acadèmica a crear una empresa capaç de competir en la cursa global de la robòtica humanoide?

Vaig arribar a la robòtica humanoide per passió, fent-me preguntes, per exemple, sobre com caminem, perquè és molt estrany: som alts i esvelts i no caiem. I ben aviat vaig descobrir l’aplicació d’aquestes investigacions en la salut i la rehabilitació.

A la Universitat Politècnica de Catalunya, on vaig estudiar enginyeria de telecomunicacions, vaig tenir l’oportunitat d’explorar robots i em vaig plantejar fer carrera en aquest camp. Un cop a Silicon Valley, vaig treballar en robòtica. Quan vaig començar el doctorat, vaig poder seguir la meva passió de crear robots humanoides gràcies a la beca de la Fundació ”la Caixa”. Més endavant, vaig rebre finançament de Honda, i la meva feina ja va ser en el marc dels robots d’assistència, especialment per a la vellesa.

Vaig desenvolupar tota la teoria del whole body control, que ara s’utilitza en tots els robots humanoides del món. Després vaig ser professor a Austin, vaig crear un robot ja dedicat a la robòtica humanoide, i al mateix temps vaig fundar una empresa, després d’haver treballat amb la NASA en humanoides per a l’espai.

Al cap d’uns anys, ja teníem una inversió d’uns pocs milions. Vam treballar per al Departament de Defensa, per a la NASA, etc. Això ens ha permès llançar cadenes de desenvolupament i fabricació de centenars d’humanoides. De vegades dic que la població humanoide d’Austin està creixent no linealment sinó exponencialment, i predic que passarà el mateix a Barcelona i Madrid.

Quines lliçons heu après en aquesta transició d’investigador a cofundador d’una empresa com Apptronik?

Que és bo canviar una mica d’àmbit. Em vaig passar 30 anys centrat en el laboratori, entre màquines i matemàtiques. Però un dia em van demanar l’opinió sobre l’ús de robots per a la policia i vaig entendre que no estava prou exposat als problemes socials i de seguretat de les ciutats.

Vaig ser director del centre Good Systems a la Universitat d’Austin, on vaig entrar en contacte amb periodistes, escriptors, comunicadors i el públic general. Això va fer un tomb a la meva carrera. Em va permetre estar molt més orientat a les persones i entendre que una tecnologia no està justificada si no té un impacte positiu a tots els àmbits: laboral, del benestar, etc.

Els vostres desenvolupaments s’estan posant a prova en àmbits com la indústria i la logística. Quines tasques veurem que faran els robots humanoides i on creieu que aportaran més benefici per a la societat?

Fins ara Apptronik s’ha basat en la indústria, la logística i el comerç minorista (retail), perquè són mercats molt grans. Però, en l’àmbit social, els veurem cada cop més. Els estem veient aplicats, per exemple, als congressos: vas a la fira d’automòbils de Pequín i cada cotxe que et mostren és presentat per un robot humanoide. També als centres comercials: veurem robots que et guien o anuncien una botiga en concret. Als carrers, a Espanya, que és la potència mundial del turisme, imagina robots que poden donar indicacions a algú que s’ha perdut. O, als restaurants, et poden explicar el menú.

Quines transformacions creieu que aportarà l’automatització al mercat laboral?

Hi ha una part de creixement important. En el futur, en tindrem més. No més cotxes ni més cases, sinó més dades, més potència, més energia a casa, més servidors, més capacitat de fabricar. Si tens tres robots, podràs dir: compraré un destil·lador i muntaré una cerveseria a casa. Potser no tenies temps de reparar les màquines ni la capacitat de contractar gent, però, amb tres robots, de sobte tens un servei i pots vendre cerveses als teus veïns.

«L’automatització no prendrà la feina a ningú, sinó que donarà a cada persona l’oportunitat de crear alguna cosa que d’una altra manera no hauria pogut dur a terme.»

Tothom, independentment del nivell d’educació i dels recursos que tingui, podrà ser un petit emprenedor i tindrà més capacitat de crear productes i serveis. L’automatització no prendrà la feina a ningú, sinó que donarà a cada persona l’oportunitat de crear alguna cosa que d’una altra manera no hauria pogut dur a terme.

Estem desenvolupant la regulació i el debat públic al mateix ritme que la tecnologia?

Hi ha models molt diferents. Als Estats Units, les empreses inverteixen molt en seguretat i hi predomina l’autoregulació. Funciona així: treuen un producte, la gent els denuncia i corregeixen el producte. A Europa, en canvi, es regula abans que el producte arribi al mercat, perquè no surti res que sigui perillós o que no tingui sentit.

Tornant a la vostra carrera internacional, que va començar amb una beca de postgrau de la Fundació ”la Caixa” per estudiar a Stanford, quines oportunitats específiques us va obrir aquesta beca i com va influir en la persona i l’investigador que sou?

La beca de la Fundació ”la Caixa” va ser absolutament transformadora. L’endemà d’arribar a Stanford ja estava parlant de robòtica amb Edward Teller, l’inventor de la bomba d’hidrogen. Després vaig treballar en una spin-off de Motorola, i vaig viure el boom i la crisi de les «puntcom» entre 2000 i 2001, un moment històric, des de la zona zero. També he vist la transformació de Silicon Valley, que és un lloc increïble, i de Stanford, que no era la universitat superfamosa que és ara, i he conegut la gent de Google que va sortir d’allà: Elon Musk, Jeff Bezos, Eric Schmidt, etc.

«La beca de la Fundació ”la Caixa” va ser absolutament transformadora.»

En aquell moment, rebre-la va ser una il·lusió enorme i un reconeixement personal. Però, sobretot, aquesta beca et dona la calma i la tranquil·litat de poder triar un tema que realment et toqui l’ànima i creure que tindrà una repercussió social positiva, i dedicar-hi 5, 6 anys… Jo vaig dedicar 10 anys a desenvolupar una teoria que no hauria estat possible sense aquesta beca. M’atreviria a dir que els robots humanoides potser no existirien sense la beca de la Fundació ”la Caixa”.

Després de passar per Stanford, la NASA, la Universitat de Texas i Apptronik, què diríeu a les persones que creuen que una carrera internacional està fora de l’abast?

Tots tenim talents fantàstics. Pot ser creativitat, el do de parlar amb la gent, la paciència per descobrir, la capacitat de construir, la dialèctica… Que no tinguin por. El coeficient intel·lectual no importa, sinó la creativitat i la motivació.

Els diria que pensin en el seu ideal i el persegueixin mentre són joves. Que inverteixin en la seva joventut i en la seva preparació per sorprendre’s en els camps en què s’iniciaran. Aquests becaris que surten ara inventaran coses increïbles si hi creuen i ho persegueixen.

Després d’una carrera tan consolidada, què us motiva ara? Quin problema us agradaria ajudar a resoldre amb el vostre treball?

Ara dono suport a persones de qualsevol edat amb idees noves. Estic invertint en empreses de gent jove fins i tot abans que les creïn. Paral·lelament, estic d’acord amb tota la teoria dela whole body communication. I m’agrada molt la part geopolítica. Formo part del comitè del World Forum on the Future of Democracy, AI/Tech and Humankind, que està liderat per Hillary Clinton i el papa. I participo en els Deu Manaments de la IA i en la Declaració dels Drets Humans de la IA. Estic molt interessat a treballar amb persones que tinguin idees ètiques del futur i d’ajuda a les nacions que ho necessiten.