Prova pilot a Roses i Palamós per analitzar la viabilitat de dessalinitzadores portàtils en vaixells de pesca

ACN Roses – Tres embarcacions de Roses (Alt Empordà) i Palamós (Baix Empordà) participen en una prova pilot per analitzar la viabilitat d’instal·lar dessalinitzadores portàtils als vaixells de pesca. Els aparells produeixen, en el cas de Roses, 25 litres d’aigua potable per hora i, en el de Palamós, 60. Això permet que les embarcacions puguin ser “autònomes” al mar en jornades que poden allargar-se fins a deu hores, però també setmanes o mesos. La voluntat és estendre la mesura a d’altres punts de la flota catalana. La iniciativa forma part del projecte europeu Life eCOadapt50, que preveu executar fins al 2030 més de 75 accions en diferents sectors econòmics especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic.
Tenir aigua suficient per a una jornada de pesca o per setmanes en alta mar sense haver de tornar al moll i fer-ho de manera “sostenible”. Des de fa quatre mesos, tres embarcacions de Roses (1) i de Palamós (2) compten amb unes petites dessalinitzadores portàtils que permeten generar entre 25 i 60 litres per hora.

Es tracta dels tres vaixells que participen en una prova pilot finançada amb fons europeus i de la Generalitat, que busca avaluar la viabilitat d’aquest tipus de dispositius en embarcacions pesqueres amb la voluntat d’estendre-ho a la resta de la flota catalana.

El patró major de la confraria de Roses i president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya, Antoni Abad, ho té clar: “És un èxit”. Abad explica que ara els és útil perquè els permet ser “autònoms” en les jornades de treball que es poden allargar fins a deu hores al dia, però que serà clau en episodis de sequera com que s’ha viscut recentment.

“És un estalvi enorme”, afirma. Ja no només pel munt d’ampolles que la tripulació havia de comprar, sinó que permet disposar d’aigua per endolcir les embarcacions i garantir la refrigeració dels motors.Abad en fa una valoració més que positiva i diu que tenen la voluntat que ho incorpori tota la flota catalana.

La prova es realitza en el marc del projecte Life Ecoadapt50, d’adaptació de l’economia local al canvi climàtic, on hi participen 25 socis públics i privats, i que coordina la Diputació de Barcelona. El president delegat de l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, remarca que els consta que està funcionant, però que es donaran de temps tota la temporada de pesca per avaluar si s’hi acullen més embarcacions. “A través d’aquest projecte europeu podem incloure solucions innovadores com aquesta”, remarca.

Per la seva banda, la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat, Sonsoles Letang, afirma que la iniciativa és “un exemple de com el Fons Climàtic esdevé una eina clau per impulsar projectes transformadors que fan la nostra economia més resilient”. Sobre la possibilitat d’estendre-la, Letang assegura que “la idea és replicar el projecte”.

Més de 70 actuacions fins al 2030

En el projecte Life eCOadapt50 hi estan implicats agents socials i econòmics dels territoris i administracions locals, així com les quatre diputacions i la Generalitat, i preveu executar fins al 2030 més de 75 accions en quatre activitats econòmiques especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic: l’agroramadera, la forestal, la pesquera i la turística.

S’executa en 19 territoris, que representen el 60% de la superfície de tot Catalunya i compta amb un pressupost de 18,6 milions d’euros fins al 2030. D’aquests, la Comissió Europea cofinança el 60%, i el 16%, més de 3 milions d’euros, provenen del Fons Climàtic de la Generalitat, que es nodreix de l’impost sobre els vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Aquest fons destina els recursos a projectes transformadors que fomenten la transició cap a una economia baixa en carboni i resilient als impactes climàtics.

Per decidir on s’actuava, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic del Departament de Territori, ha dut a terme prèviament una diagnosi de la vulnerabilitat climàtica. Això ha permès “localitzar i prioritzar” les ubicacions més adequades on implementar les accions.

De la mà del sector pesquer

D’altra banda, el Grup d’Acció Local Pesquera (GALP) Costa Brava, soci impulsor de la iniciativa, ha executat més de 250.000 euros en projectes destinats a l’economia local. Alguns dels exemples són la millora de la gestió hídrica les confraries de Girona, l’adquisició d’un sensor per mesurar la temperatura del mar, un estudi d’algues filamentoses, tallers d’aqüicultura i gastronomia, el disseny i construcció d’un refugi climàtic a l’Estartit, o l’estudi del fregall als caladors artesanals, entre d’altres.