ACN Girona – L’editorial Ela Geminada ha reeditat ‘Josafat’, de Prudenci Bertrana, aprofitant que aquest any es compleix el 120è aniversari de la seva publicació. L’obra ja està a la venda i permet reviure el clàssic literari que “no ha deixat de provocar debats i polèmiques”, segons explica l’encarregat de la publicació, Xavier Pla. En aquesta reedició s’hi incorporen tres epílegs de joves escriptors (Adrià Pujol, Clàudia Rius i Núria Bendicho Giró) que “rellegeixen” l’obra per ubicar com seria el campaner en la societat actual. A més, hi ha il·lustracions de l’artista saltenc Joan Mateu a la portada i contra portada.
L’obra estrella de Prudenci Bertrana, ‘Josafat’, es va publicar el 1906. Va ser una obra que va costar de publicar per “la càrrega simbòlica latent o subjacent”, explica l’encarregat de la reedició de l’obra amb Ela Geminada. Per a Xavier Pla, la societat del moment no digeria del tot bé la “la violència i l’erotisme” que comportava ‘Josafat’ i això va fer que “comportés bastants problemes a l’hora de publicar-la”.

Ara, 120 anys després, Xavier Pla creu que es manté intacte aquesta tensió que genera el llibre de Prudenci Bertrana. Assegura que al llarg de la història no s’ha deixat mai de rellegir i reeditar perquè té la capacitat de provocar i generar debats sobre l’ètica i la moral a través del campaner que protagonitza l’obra.

‘Josafat’ presenta “una relectura bastant sòrdida del mite de la bella i la bèstia”. Ho fa de la mà del seu protagonista, un campaner que va néixer a pagès i va decidir abandonar el món rural per intentar fer carrera al seminari. El fet de no saber llegir ni escriure, però, li estronca l’entrada i un episodi violent el relega al lloc de campaner de l’església de Santa Maria.

Cada vegada s’allunya més del carrer i converteix el campanar en el seu propi refugi, un lloc tenebrós que desperta els calfreds dels més valents. L’aparició del personatge de Fineta, però, desperta un impuls eròtic en l’home que l’acaba consumint. Una relació que portarà l’home fins a la bogeria extrema i desfermarà tot el potencial violent que ja havia demostrat en els seus intents per entrar al seminari.

En aquesta ocasió, la novel·la de ‘Josafat’ ve acompanyada per tres escrits de joves autors. Tots tres es plantegen com encaixaria Josafat en l’actualitat. Xavier Pla explica com Josafat busca en “el fanatisme religiós una capa protectora per reprimir els seus instints violents”.

A més, el personatge adopta en el campanar el seu refugi i té “una manca de sociabilitat molt evident” i això pot “encaixar molt bé amb el problema que tenen els joves amb les xarxes socials”. A més, Adrià Pujol veu Josafat com “un noi d’extrema dreta escandalitzat amb les idees progressistes i addicte a la pornografia digital”.

La reedició de ‘Josafat’ ja és a les llibreries des de finals de març i es preveu fer un acte de presentació que coincidirà amb la ‘Bertranada’ que organitza el Capítol de la catedral de Girona i la Fundació Prudenci Bertrana amb la col·laboració de l’editorial i l’Ajuntament de Girona. Serà un acte als soterranis de la catedral que es farà el dijous 9 d’abril a les set de la tarda i que comptarà amb converses, lectura de l’obra, pintura i projeccions.