Rodatges a la Garrotxa: un paisatge que sedueix el cinema

El cinema que ha trobat a la Garrotxa el seu escenari

Olot i la Garrotxa fa anys que apareixen a la gran pantalla i en sèries internacionals gairebé sense que molts veïns en siguin conscients. Els seus volcans, boscos i pobles medievals han servit de decorat per a històries de postguerra, romances contemporanis o distopies futuristes. Des de produccions catalanes premiades fins a rodatges de Hollywood o Bollywood, el territori s’ha consolidat com un dels escenaris naturals més singulars de Catalunya.

Un paisatge que el cinema busca i reconeix

El principal valor cinematogràfic d’Olot és el seu entorn. La ciutat se situa en ple Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un paisatge poc habitual a la península: cons volcànics, fagedes, prats verds i turons suaus que recorden més el centre d’Europa que no pas el Mediterrani.

A pocs quilòmetres hi apareixen, a més, pobles pràcticament intactes com Santa Pau o Besalú, amb carrers medievals i places porticades que permeten rodatges històrics sense gaire intervenció escenogràfica. Aquesta combinació de natura i patrimoni explica que la comarca funcioni en pantalla com Catalunya rural, França, Alemanya o fins i tot territoris ficticis.

D’Olot a Hollywood: rodatges a la comarca

Diverses pel·lícules i sèries han utilitzat Olot o municipis propers com a escenari. Algunes de les més conegudes són:

• Estiu 1993 (2017), de Carla Simón, rodada a Olot i entorn rural, on el paisatge forma part essencial de la memòria infantil de la protagonista.
• No sé decir adiós (2017), amb escenes a la ciutat que mostren el seu teixit urbà quotidià.
• Malnazidos (2020), filmada a Sant Privat d’en Bas, que va transformar el paisatge volcànic en front de la Guerra Civil.
• Westworld (HBO, 2020), que va convertir el nucli medieval de Besalú en una ciutat futurista.
• El pregón (2016) i The Map That Leads to You (2023), rodades a Santa Pau, utilitzat com a arquetip de poble europeu romàntic.
• Tu Jhoothi Main Makkaar (2023), producció índia que va aprofitar els volcans i camps garrotxins com a escenari exòtic.
• Un cel de plom (2023), amb rodatge parcial a la comarca per a recreacions històriques europees.

La diversitat de gèneres demostra la versatilitat del territori: el mateix paisatge pot ser postguerra, fantasia, romanç o ciència-ficció.

Olot com a ciutat de cinema

La capital comarcal aporta també un registre visual propi. L’església de Sant Esteve, el centre històric o els carrers comercials permeten ambientacions urbanes recognoscibles. Alhora, l’arquitectura contemporània de RCR Arquitectes introdueix una estètica moderna poc habitual en ciutats petites.

Aquest contrast ha permès que Olot aparegui en pantalla tant com a ciutat real catalana com a localitat europea genèrica, segons les necessitats del guió.

Un impacte discret però real

Tot i que no existeixen xifres oficials, els rodatges generen efectes visibles en l’economia local: ocupació hotelera, contractació de figurants, lloguer d’espais o consum en restauració. Equips de desenes de persones s’instal·len durant setmanes a la comarca.

També hi ha un impacte cultural i turístic. Després de l’èxit internacional d’Estiu 1993, visitants han buscat els paisatges associats a la pel·lícula. L’aparició de Besalú a Westworld va multiplicar la seva projecció global.

Per a molts veïns, veure el seu poble en pantalla suposa, a més, un element d’orgull i reconeixement del territori.

Per què la Garrotxa funciona com a plató

Professionals del sector audiovisual assenyalen diversos factors que expliquen l’elecció recurrent de la comarca:

• gran diversitat d’escenaris en pocs quilòmetres
• paisatge natural poc transformat
• pobles històrics ben conservats
• proximitat a Barcelona i Girona
• costos de producció moderats

A Catalunya, la Garrotxa s’ha posicionat com el gran escenari d’interior natural, complementari a la Costa Brava o Barcelona.

Un potencial encara per desenvolupar

Especialistes i entitats culturals locals coincideixen que Olot podria consolidar-se més com a destinació audiovisual amb mesures específiques: promoció coordinada de localitzacions, facilitats de rodatge o rutes de turisme cinematogràfic.

La tendència internacional cap a rodatges en entorns naturals i pobles autèntics afavoreix territoris com la Garrotxa.

Un paisatge que ja és relat

La relació entre Olot i la imatge ve de lluny, des de la tradició paisatgística dels seus pintors fins a l’audiovisual contemporani. Avui, volcans, fagedes i pobles medievals continuen funcionant com a decorat natural, però també com a identitat.

La Garrotxa no només acull rodatges: projecta un imaginari propi. I a la pantalla, Olot ja és més que una localització. És un paisatge narratiu reconegut.