Així és la cirurgia que permet intervenir la vàlvula mitral a través d’una petita incisió

L’Hospital Ruber Internacional posa en marxa un programa de cirurgia mínimament invasiva que evita obrir l’estèrnum i millora la recuperació postoperatòria

Madrid, 29 de setembre de 2026.- Operar el cor no sempre implica haver d’obrir l’estèrnum. Els avenços en cirurgia cardiovascular permeten realitzar determinades intervencions mitjançant accessos cada vegada menys invasius, amb l’objectiu de reduir l’impacte quirúrgic sense renunciar als principis de seguretat i eficàcia de la cirurgia convencional.

L’Hospital Ruber Internacional ha posat en marxa un programa de cirurgia sobre la vàlvula mitral mitjançant minitoracotomia i tècnica rib-sparing, un abordatge que permet accedir al cor a través d’una petita incisió lateral realitzada entre les costelles, sense necessitat d’obrir l’estèrnum ni utilitzar cap separador intercostal.

“La diferència fonamental per al pacient està en la manera com arribem fins al cor. En lloc de realitzar una esternotomia, accedim a la vàlvula mitral a través d’un petit espai entre les costelles, preservant tant l’estèrnum com l’estructura costal”, explica el Dr. Luis Carlos Maroto Castellanos, codirector, juntament amb el Dr. José Enrique Rodríguez Hernández, del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Ruber Internacional, pertanyent al Grup Quirónsalud.

Operar el cor reduint l’impacte de l’accés

En la cirurgia cardíaca convencional, l’accés al cor es realitza habitualment mitjançant una esternotomia mitjana, que consisteix a realitzar una incisió a la zona central del tòrax i dividir longitudinalment l’estèrnum.

La cirurgia mitral mínimament invasiva proposa una via diferent. A través d’una petita incisió lateral al tòrax, l’equip quirúrgic accedeix al cor entre les costelles. La intervenció es completa mitjançant petits ports auxiliars pels quals s’introdueixen una òptica, que proporciona la visió del camp quirúrgic, i l’instrumental especialitzat necessari per realitzar el procediment.

El terme rib-sparing fa referència precisament a un dels principis d’aquest abordatge: no utilitzar separadors intercostals per reduir el dolor postoperatori.

“Que la incisió sigui més petita no significa que la cirurgia de la vàlvula sigui menys segura o eficaç. El que fem és modificar la via d’accés per intentar causar el menor impacte possible a la paret toràcica, mantenint els mateixos objectius que perseguim amb la cirurgia convencional”, assenyala el Dr. Maroto.

Quins avantatges pot tenir per al pacient?

Evitar l’obertura de l’estèrnum i el traumatisme sobre les costelles pot aportar avantatges durant el període posterior a la intervenció. En pacients adequadament seleccionats, aquest tipus de cirurgia es pot associar a una recuperació funcional més ràpida, menys dolor relacionat amb la ferida, una menor afectació sobre el pulmó, menys risc de sagnat i un millor resultat estètic.

A més de la mateixa cicatriu, preservar l’estèrnum i reduir el dolor poden accelerar la recuperació i la reincorporació progressiva del pacient a la seva activitat quotidiana, i evita l’ús d’armilles esternals.

“L’objectiu de la cirurgia mínimament invasiva no és simplement fer una cicatriu més petita. El que és veritablement important és reduir l’agressió associada a l’accés quirúrgic i afavorir la recuperació del pacient sempre que ho puguem fer amb seguretat”, destaca el Dr. Manuel Carnero Alcázar, especialista de la Unitat de Cirurgia Cardíaca de l’Adult.

No obstant això, aquest tipus d’abordatge no està indicat necessàriament per a tots els pacients. L’elecció entre cirurgia convencional i mínimament invasiva s’ha de realitzar de manera individualitzada, tenint en compte la malaltia de la vàlvula mitral, l’anatomia del pacient, la necessitat de realitzar altres procediments cardíacs simultàniament i la seva situació clínica general.

“No es tracta d’utilitzar una tècnica mínimament invasiva a qualsevol preu. La prioritat continua sent realitzar la intervenció que ofereixi el millor resultat per a cada pacient. Per això, la selecció i planificació preoperatòria són fonamentals”, subratlla el Dr. Carnero.

Un procediment que requereix coordinació multidisciplinària

La reducció de la mida de la incisió no simplifica la intervenció. Al contrari, la cirurgia cardíaca mínimament invasiva requereix experiència, tecnologia específica i una estreta coordinació entre diferents professionals.

Cirurgians cardiovasculars, anestesiòlegs, perfusionistes i professionals d’infermeria i els diferents equips implicats en el període perioperatori treballen de manera coordinada des de la planificació de la intervenció fins a la recuperació del pacient.

“La cirurgia mínimament invasiva és, sobretot, un treball d’equip. Per desenvolupar aquests programes no n’hi ha prou amb incorporar nou instrumental; cal que tots els professionals implicats coneguin el procediment i treballin de manera coordinada abans, durant i després de la intervenció”, explica el Dr. Luis Carlos Maroto.

La implementació d’aquest programa de cirurgia mitral assistida per videotoracoscòpia i tècnica rib-sparing suposa la incorporació d’un nou procediment a la cartera de cirurgia cardiovascular d’alta complexitat de l’Hospital Ruber Internacional.

Aquest abordatge forma part d’una estratègia de desenvolupament progressiu de programes de cirurgia cardíaca menys invasiva, en els quals la via d’accés s’adapta a les característiques de la malaltia i a les necessitats concretes de cada pacient.

“El futur de la cirurgia cardíaca passa també per ser capaços d’aconseguir el mateix objectiu terapèutic reduint, quan sigui possible, l’impacte que suposa la intervenció per al pacient. Cada cas s’ha d’estudiar individualment, però disposar de diferents vies d’abordatge ens permet personalitzar cada vegada més el tractament”, conclouen els especialistes.

Sobre Hospital Ruber Internacional

L’Hospital Ruber Internacional, integrat en el grup Quirónsalud, és centre de referència nacional i internacional per la seva qualitat, per la seva tecnologia d’última generació, pels seus professionals altament qualificats i per la seva vocació permanent de superació.

Concebut com un “hospital integral”, els seus Serveis Centrals, les Unitats Medicoquirúrgiques de les diferents especialitats i Metges Col·laboradors estan interrelacionats entre si i integrats a l’Hospital, aconseguint-se la màxima eficàcia en l’organització i desenvolupament de les diferents activitats mèdiques, assistencials, docents i investigadores, permetent oferir un nivell òptim en l’assistència sanitària.

Sobre Quirónsalud

Quirónsalud és el grup de salut líder a Espanya i, juntament amb la seva matriu Fresenius-Helios, també a Europa. A més de la seva activitat a Espanya, Quirónsalud també és present a Llatinoamèrica. Conjuntament, compta amb més de 55.000 professionals en més de 180 centres sanitaris, entre els quals hi ha 57 hospitals amb més de 8.000 llits hospitalaris. Disposa de la tecnologia més avançada i d’un gran equip de professionals altament especialitzat i de prestigi internacional. Entre els seus centres, es troben l’Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz, Centro Médico Teknon, Hospital Ruber Internacional, Hospital Universitario Quirónsalud Pozuelo, Hospital Universitari Quirónsalud Barcelona, Hospital Universitari Dexeus, Policlínica Gipuzkoa, Hospital Universitari General de Catalunya, Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón, etc.

El Grup treballa en la promoció de la docència (catorze dels seus hospitals són universitaris) i la investigació medicocientífica (compta amb l’Instituto de Investigación Sanitaria de la FJD, acreditat pel Ministerio de Ciencia e Innovación).

Així mateix, el seu servei assistencial està organitzat en unitats i xarxes transversals que permeten optimitzar l’experiència acumulada als diferents centres i la translació clínica de les seves investigacions. Actualment, Quirónsalud està desenvolupant multitud de projectes d’investigació a tot Espanya i molts dels seus centres realitzen en aquest àmbit una tasca capdavantera, sent pioners en diferents especialitats com oncologia, cardiologia, endocrinologia, ginecologia i neurologia, entre d’altres.