La rehabilitació personalitzada ajuda a afrontar les seqüeles de l’ictus

El Dr. David Pérez, cap de Neurologia de l’Hospital Universitario La Luz, destaca el paper del seguiment neurològic i de l’estimulació cerebral no invasiva (tDCS) en la recuperació després d’un ictus.

Madrid, 29 d’octubre de 2026.- Sobreviure a un ictus és només el primer pas d’un procés que, per a molts pacients, continua molt després d’abandonar l’hospital. Recuperar la capacitat de caminar, tornar a comunicar-se amb normalitat o fer activitats quotidianes sense ajuda pot requerir mesos de rehabilitació i seguiment especialitzat. A aquest repte se n’afegeix un altre d’igualment important: reduir el risc de patir un nou accident cerebrovascular.

Amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus, que se celebra cada 29 d’octubre, el Dr. David Pérez Martínez, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitario La Luz, del grup Quirónsalud, recorda que l’atenció a les persones que han patit un ictus no ha de finalitzar quan se supera la fase aguda, sinó que s’ha de mantenir mitjançant un abordatge integral que combini rehabilitació neurològica, prevenció de nous episodis i acompanyament al pacient i al seu entorn familiar.

“La recuperació després d’un ictus no acaba amb l’alta hospitalària. És fonamental mantenir una atenció neurològica continuada que permeti reduir les seqüeles, recuperar la màxima autonomia possible i prevenir nous episodis cerebrovasculars”, explica l’especialista.

L’ictus es produeix quan s’interromp el flux sanguini cap a una part del cervell o quan té lloc una hemorràgia cerebral. Segons la regió afectada i la gravetat de la lesió, les seves conseqüències poden ser molt diferents: des d’alteracions lleus de la mobilitat o del llenguatge fins a dificultats importants per caminar, comunicar-se, recordar informació o dur a terme les activitats més habituals.

Tot i que l’atenció urgent resulta decisiva per limitar el dany cerebral, l’evolució posterior també depèn de factors com l’extensió de la lesió, la situació prèvia del pacient i l’accés a una rehabilitació adequada.

Recuperar el moviment i el llenguatge: el repte després de l’ictus

Una de les conseqüències més freqüents de l’ictus és l’aparició d’alteracions motores que poden afectar un braç, una cama o tot un costat del cos. Aquestes limitacions dificulten accions aparentment senzilles, com vestir-se, menjar, caminar o mantenir l’equilibri.

En altres casos, les principals seqüeles afecten el llenguatge. “Alguns pacients presenten afàsia, un trastorn que pot alterar la capacitat d’expressar-se, comprendre el que escolten, llegir o escriure, encara que les seves capacitats intel·lectuals no estiguin necessàriament compromeses”, indica el neuròleg.

A aquestes manifestacions s’hi poden afegir problemes d’atenció, memòria, fatiga o alteracions emocionals que també condicionen la recuperació i la qualitat de vida.

El Dr. Pérez destaca que cada pacient necessita un pla de recuperació adaptat a les seves necessitats, ja que no hi ha dos ictus exactament iguals ni totes les persones evolucionen de la mateixa manera.

“La rehabilitació ha de ser individualitzada i orientar-se a les dificultats concretes de cada pacient. No es tracta únicament de recuperar funcions motores o del llenguatge, sinó d’afavorir la seva autonomia i facilitar la reincorporació a la seva vida familiar i social”, assenyala.

Aquest procés pot requerir la participació coordinada de diferents professionals, com ara neuròlegs, metges rehabilitadors, fisioterapeutes, logopedes, terapeutes ocupacionals i especialistes en neuropsicologia.

Així mateix, la implicació del mateix pacient i dels seus cuidadors resulta fonamental per mantenir la continuïtat del tractament, adaptar l’entorn a les noves necessitats i afavorir la recuperació funcional.

Estimulació cerebral no invasiva: una eina per afavorir la neuroplasticitat

Un dels avenços que està despertant interès en l’àmbit de la neurorehabilitació és la utilització de tècniques de neuromodulació no invasiva, dissenyades per modificar l’activitat de determinades regions cerebrals i afavorir els mecanismes implicats en la recuperació després d’una lesió.

Entre aquestes hi ha l’estimulació transcranial per corrent continu (tDCS), una tecnologia disponible al Servei de Neurologia de l’Hospital Universitario La Luz.

Aquesta tècnica consisteix a aplicar un corrent elèctric de baixa intensitat mitjançant elèctrodes col·locats sobre el cuir cabellut. El seu objectiu és modular l’excitabilitat de determinades àrees de l’escorça cerebral i afavorir els processos de plasticitat cerebral, és a dir, la capacitat del sistema nerviós per reorganitzar les seves connexions i adaptar-se després d’una lesió.

“El cervell conserva una certa capacitat per reorganitzar-se després d’un ictus. Mitjançant tècniques com l’estimulació transcranial per corrent continu busquem afavorir aquests mecanismes de neuroplasticitat i complementar els tractaments convencionals de rehabilitació”, explica el Dr. David Pérez.

La tDCS s’està estudiant i utilitzant en determinats contextos clínics com a tractament complementari per a pacients amb seqüeles motores o alteracions del llenguatge. La seva aplicació es pot combinar amb fisioteràpia o logopèdia, sempre sota indicació especialitzada i tenint en compte les característiques de cada pacient.

L’especialista subratlla que aquesta tecnologia no substitueix la rehabilitació convencional, sinó que constitueix una eina addicional el benefici de la qual pot variar en funció del tipus de lesió, el moment evolutiu i el protocol emprat.

Tot i que els estudis disponibles mostren resultats prometedors en determinats pacients, encara hi ha diferències entre els resultats de les investigacions, per la qual cosa cal continuar avaluant quines persones es poden beneficiar més d’aquestes intervencions.

Evitar un segon ictus: una part essencial de la recuperació

La rehabilitació no és l’únic objectiu després de patir un ictus. Un altre dels grans reptes consisteix a identificar i controlar les causes que van provocar el primer episodi per reduir la probabilitat que es torni a produir.

Aquest conjunt de mesures es coneix com a prevenció secundària i constitueix un dels pilars del seguiment neurològic.

Segons el cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitario La Luz, després d’un ictus és imprescindible estudiar-ne la causa, perquè no tots tenen el mateix origen i, per tant, les mesures per evitar que es repeteixin tampoc no són iguals. La prevenció s’ha d’adaptar a la situació clínica i als factors de risc de cada pacient.

Entre els factors que requereixen una atenció especial hi ha la hipertensió arterial, els nivells elevats de colesterol, la diabetis i determinades malalties cardiovasculars.

La fibril·lació auricular, per exemple, és una arrítmia que pot afavorir la formació de coàguls al cor capaços de desplaçar-se fins al cervell i obstruir una artèria. La seva detecció resulta especialment important perquè pot requerir tractaments específics per reduir el risc de nous episodis.

De la mateixa manera, el tractament preventiu depèn del tipus d’ictus i de la seva causa. En alguns pacients poden estar indicats medicaments antiagregants i en d’altres anticoagulants, a més dels tractaments dirigits al control dels factors de risc vascular.

Per això, l’especialista insisteix que no n’hi ha prou d’haver superat el primer episodi: cal mantenir el seguiment mèdic i complir les recomanacions terapèutiques a llarg termini.

El perill d’abandonar la medicació quan el pacient es troba millor

Un dels aspectes fonamentals de la prevenció és l’adherència al tractament. La millora dels símptomes o la recuperació de l’autonomia no significa que hagi desaparegut el risc de patir un altre ictus.

“Sentir-se recuperat no significa que el risc d’un nou ictus hagi desaparegut. Mantenir el tractament prescrit, sense oblits ni interrupcions per iniciativa pròpia, és tan important com controlar la tensió arterial, el colesterol o la diabetis”, adverteix el Dr. Pérez Martínez.

A aquestes mesures cal afegir-hi hàbits de vida saludables, com deixar el tabac, mantenir una alimentació equilibrada, fer activitat física adaptada a la capacitat funcional de cada persona i evitar el sedentarisme.

La participació dels familiars i cuidadors pot resultar especialment rellevant quan el pacient presenta dificultats cognitives, problemes de mobilitat o limitacions que interfereixen en l’organització del seu tractament.

El seguiment periòdic a les consultes de Neurologia permet comprovar l’evolució clínica, revisar els objectius de prevenció, ajustar els tractaments i detectar possibles complicacions.

Una recuperació que va més enllà de les seqüeles físiques

L’impacte d’un ictus no es limita a les alteracions del moviment o del llenguatge. Moltes persones experimenten canvis importants en la seva vida quotidiana, en les seves relacions personals i en la seva capacitat per treballar o participar en activitats socials.

La pèrdua d’independència, el cansament persistent, les dificultats de concentració o les alteracions de l’estat d’ànim poden generar noves necessitats que requereixen atenció i acompanyament.

Per aquest motiu, l’abordatge del pacient ha de tenir en compte no només la recuperació de les funcions afectades, sinó també el seu benestar emocional, l’adaptació familiar i la participació social.

“L’objectiu final no és únicament millorar una funció neurològica concreta, sinó aconseguir que cada pacient assoleixi el màxim grau possible d’autonomia i qualitat de vida. Per això necessitem una rehabilitació personalitzada, seguiment continuat i la implicació del pacient i dels seus cuidadors”, destaca el Dr. David Pérez.

Amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus, l’especialista recorda que l’atenció no acaba després de superar la fase aguda. La rehabilitació, el seguiment neurològic i el control dels factors de risc són fonamentals per recuperar l’autonomia, millorar la qualitat de vida i prevenir nous episodis.

Sobre l’Hospital Universitario La Luz

L’Hospital Universitario La Luz, del grup Quirónsalud, és un centre hospitalari de referència a Madrid, reconegut per la seva excel·lència assistencial, la seva aposta per la innovació tecnològica i el seu compromís amb la qualitat i la seguretat del pacient. Amb una àmplia cartera d’especialitats medicoquirúrgiques, l’hospital ofereix una atenció integral i personalitzada, basada en el treball coordinat d’equips multidisciplinaris i en l’aplicació dels últims avenços diagnòstics i terapèutics.

Com a hospital universitari, manté un compromís ferm amb la docència i la investigació, participant activament en la formació de professionals sanitaris i en el desenvolupament de projectes científics orientats a millorar els resultats en salut i l’experiència del pacient.

El seu model assistencial combina tecnologia d’avantguarda, humanització i rigor clínic, amb l’objectiu d’oferir una atenció sanitària de màxima qualitat adaptada a les necessitats de cada persona.

Sobre Quirónsalud

Quirónsalud és el grup de salut líder a Espanya i, juntament amb la seva matriu Fresenius-Helios, també a Europa. A més de la seva activitat a Espanya, Quirónsalud també és present a l’Amèrica Llatina. Conjuntament, disposa de més de 55.000 professionals en més de 180 centres sanitaris, entre els quals hi ha 57 hospitals amb més de 8.000 llits hospitalaris. Disposa de la tecnologia més avançada i d’un gran equip de professionals altament especialitzat i de prestigi internacional. Entre els seus centres hi ha l’Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz, Centro Médico Teknon, Ruber Internacional, Hospital Universitario Quirónsalud Pozuelo, Hospital Universitari Quirónsalud Barcelona, Hospital Universitari Dexeus, Policlínica Gipuzkoa, Hospital Universitari General de Catalunya, Hospital Universitario Quirónsalud Sagrado Corazón, etc.

El Grup treballa en la promoció de la docència (quinze dels seus hospitals són universitaris) i la investigació medicocientífica (disposa de l’Instituto de Investigación Sanitaria de la FJD, acreditat pel Ministerio de Ciencia e Innovación).

Així mateix, el seu servei assistencial està organitzat en unitats i xarxes transversals que permeten optimitzar l’experiència acumulada als diferents centres i la translació clínica de les seves investigacions. Actualment, Quirónsalud està desenvolupant nombrosos projectes d’investigació a tot Espanya i molts dels seus centres duen a terme en aquest àmbit una tasca capdavantera, sent pioners en diferents especialitats com ara oncologia, cardiologia, endocrinologia, ginecologia i neurologia, entre d’altres.