Revés judicial per a Terrassa en la gestió pública de l’aigua

El TSJC obliga l’Ajuntament de Terrassa a retornar béns i clients a Mina, després de la remunicipalització del servei d’aigua

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una nova sentència que obliga l’Ajuntament de Terrassa a retornar a Mina Pública d’Aigües de Terrassa (Mina) una sèrie de béns, clients i drets que el consistori havia apropiat de manera indeguda durant el procés de remunicipalització del servei d’aigua, iniciat el 2016.
En la Sentència nº 532/2026, datada el 18 d’abril, el TSJC confirma que la municipalització del servei de subministrament d’aigua realitzada per l’Ajuntament de Terrassa no només va ser irregular, sinó que va implicar una apropiació il·legal d’actius privats de Mina. El tribunal subratlla que la reversió d’aquests béns i drets a la gestió pública no va ser legítima i n’ordena la restitució en un termini màxim de tres mesos.

Entre els béns que s’hauran de retornar figuren els drets de subministrament de diverses zones de Terrassa, com el centre històric, el barri de Can Parellada i els nuclis d’Aigües Calonge, Aigües Reig i Fontcuberta. Aquests eren negocis i clients propis de Mina, que mai no haurien d’haver estat transferits al municipi. Es calcula que al voltant de 20.000 clients, gairebé el 20% dels abonats de TAIGUA, estan implicats en aquesta devolució.

Si l’Ajuntament no pot desfer els efectes de la seva decisió a causa del temps transcorregut, haurà d’indemnitzar Mina amb una compensació econòmica que podria superar els vint milions d’euros, donat l’abast del litigi.

No és la primera vegada que el TSJC es pronuncia sobre aquest cas. El 2021, el tribunal ja havia dictat la Sentència d’apel·lació 1411/2021, on exigia a l’Ajuntament diferenciar clarament els béns que havien de revertir al municipi d’aquells que no. Malgrat aquesta advertència judicial, el consistori va ignorar la resolució, cosa que ha portat a l’execució forçosa de la sentència actual a petició de Mina.

La resolució d’abril és contundent en la seva anàlisi: “Aquests clients no haurien d’haver revertit, en aquell moment, a l’Administració”, fet que significa que l’Ajuntament haurà de retornar a Mina tots els béns, instal·lacions, clients i drets privats relacionats amb el servei d’aigua en un termini que venç en tres mesos.

TAIGUA és l’empresa pública creada el 2016 per gestionar el servei de subministrament d’aigua a la ciutat, com a part d’un procés de remunicipalització que pretenia retornar a la gestió pública el que fins aleshores havia estat gestionat per l’empresa privada Mina.

La decisió del consistori de municipalitzar el servei d’aigua es basava en la creença que la gestió pública seria més eficient i sostenible, a més d’oferir majors beneficis als ciutadans. El Ple municipal de març de 2018 va aprovar definitivament la gestió directa del servei mitjançant l’entitat municipal TAIGUA amb àmplia majoria.

El fracàs de la remunicipalització s’agreuja amb un altre aspecte negatiu, la incapacitat de TAIGUA i de l’Ajuntament per gestionar l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) d’Abrera, la gestió de la qual s’ha transferit finalment a Aigües Ter-Llobregat (ATL). A això s’hi afegeixen les pujades en les factures properes al 40% en alguns períodes, mentre que la inversió en manteniment i renovació de la xarxa ha disminuït.